Dates: 30 setembre, 14 octubre, 28 octubre, 11 novembre, 25 novembre, 9 desembre
El setembre de 2023 es va publicar Les guerrilleres, la primera traducció de Monique Wittig al català. Un any més tard, aquest curs prendrà com a punt de partida l’escriptura radical d’aquesta autora per endinsar-se en el pensament lesbofeminista, en el context d'un món global de multiidentitats on la paraula “lesbiana” segueix sent tant incòmoda com espectral.
1. Wittig i el feminisme materialista
Per què les lesbianes no són dones? Començarem posant Wittig en el context del feminisme materialista i del Mouvement de Libération des Femmes amb el seu text més cèlebre, escrit el 1980 des d’Estats Units, havent trencat amb un context francés que anys més tard titllaria de lesbòfob. Més enllà d’EUA i França, intentarem resseguir el ressò del pensament i pràctica feminista-materialista a casa nostra de la mà de Colita i Capmany.
2. Refundant el mite de la dona
Si les lesbianes no són dones, des d’on parlem quan parlem de desig lesbià? “I un altre nom, si us plau, per a l’amor”, escrivia Maria Mercè Marçal. En el lesbofeminisme, l’escriptura és la continuació de la militància i del compromís polític. Inventar paraules per obrir significats nous del llenguatge o forcejar la gramàtica per abolir les marques de gènere: fundar una nova mitologia on l’elles s’anunciï, per fi, com una alliberació.
3. Construint el cos lesbià
La publicació de Le corps lesbien el 1973 dona cos a aquesta revolució: materialitat orgànica, carn i ossos de dues amants i per extensió, de la sexualitat i l’amor lesbià. Wittig parlava d’una lesbianització del món que, en clau expansiva, apunta a una radicalitat avui perduda en l’ús corrent de la paraula lesbiana: “transformar la societat i les nostres relacions amb tot allò vivent”, tal com ho expressa Adrienne Rich. Cinquanta anys després, llegirem el cos lesbià amb Rich i Audre Lorde, per entendre els efectes que té pensar políticament l’erotisme i la carnalitat.
4. Assajant el cos lesbià
En continuïtat amb la càrrega eroticocarnal de la sessió anterior, en aquesta ens endinsarem en el pensament assagístic lesbotransfeminista. Joan Nestle, Pat Califia i Julia Serano són noms imprescindibles i encara força desconeguts a la península que ens serviran per pensar la feminitat, la masculinitat i les relacions butch-fem com a codis complexos sorgits de la reinvenció lingüística que hem anat apuntant, lluny de la idea de rèplica d’un llenguatge heterosexual.
5. Reivindicant-desbordant el cos lesbià
La reinvenció del llenguatge en clau lesbiana ha conduït a l’escriptura de clàssics. Com a punt de partida d’una genealogia que aquí es quedarà curta, llegirem Stone Butch Blues, una novel·la inclassificable que permet resseguir històricament les violències i transformacions que han marcat les vides LGBTQI+. Ho farem al costat de Dorothy Allison i Minie Bruce Pratt, que també encarnen en la seva escriptura la necessitat de pensar el lesbianisme en clau interseccional.
6. Trobades i límits del lesbofeminisme amb el pensament queer
Quan Paul B. Preciado llegeix Le corps lesbien considera que les tuberies d’aquest cos condueixen avui, necessàriament, a una obertura que desborda, fins i tot, allò que Wittig havia entès per “lesbiana”. On condueix l’expansió dels significats del mot lesbiana? Seguim dient lesbiana quan avui diem LGBTQI+?
Bibliografia:
El pensamiento heterosexual y otros ensayos, Monique Wittig (Paidós)
Les guerrilleres, Monique Wittig (Manifest)
Borrador por un diccionario de las amantes, Monique Wittig (Con Tinta Me Tienes)
Por un feminismo materialista, Christine Delphy (Verso Libros)
Antifémina, Colita i Mauria Aurèlia Capmany (Terranova)
Sal oberta, Maria Mercè Marçal (Edicions 62)
Desglaç, Maria Mercè Marçal (Edicions 62)
Sobre mentiras, secretos y silencios, Adrienne Rich (Icaria Editorial)
Germana al marge: Assajos i discursos, Audre Lorde (Manifest)
Whipping Girl: El sexismo y la demonización de la feminidad desde el punto de vista de una mujer trans, Julia Serano (Menades)
Stone Butch Blues, Leslie Feinberg (Levanta Fuego)
The Practice of Love: Lesbian Sexuality and Perverse Desire, Teresa de Lauretis (IPS)
Inside/Out: Lesbian Theories/Gay Theories, Diane Fuss (ed.) (Routledge)
Teoría Queer: Políticas bolleras, maricas, trans, mestizas, D. Córdoba, J. Sáez, P. Vidarte (eds) (Egales)
El fantasma lesbiano, Bárbara Ramajo (Edicions Bellaterra)
Màtria o barbàrie, Júlia Ojeda, Anna Punsoda, Marta Roqueta-Fernàndez (eds) (Angle)
Darrere les persianes: Breu història de les lesbianes a Barcelona, Isabel Franc, Rosa Navarro, Maria Giralt (Barcelona Memoria en Viñetas)
Maria Isern Ordeig (Vic, 1994) és poeta i doctora en Estudis de gènere i Literatura comparada per les universitats de Barcelona i Paris 8-Vincennes—Saint Denis. És autora dels llibres Sostre de carn (Premi Francesc Garriga 2017, La Breu, AdiA, Cafè Central, Edicions del Buc) i Rusc (Premi NoLlegiu 2023, La Breu). També és coautora del vídeo-assaig Del peix, l'espina, estrenat al Bòlit de Girona el 2023.